La blanquise
Paluzie prosceni amb “Corrida de toros” ca.1886
Paluzie full de teatre i teló 1901-1912
Paluzie full de teatre i teló de boca (1901-1912)
Paluzie full de teatre prosceni i teló de boca (1901-1912)
Paluzie Full de teatre: “Teatro Español” i teló de boca (1901-1912)
Paluzie full de teatre i teló colorejats a mà (trepa) ca.1879
Paluzie full de teatre “Teatro Nacional”
Paluzie Teatre de titelles i figures (1886)
HERNANDO, TEATRE PETIT: PROSCENI, FULL, TELÓ I DECORATS. MADRID [E] 1902
1. Prosceni muntat sota la mirada de dos figuretes Hummel.
1. Decoraciones de Teatro. Embocadura. Sucesores de Hernando. Madrid [E] 1902 Lito. de 31x41cm
2. Decoraciones de Teatro. Telón de Boca. Bambalinas. Bastidores de boca. Sucesores de Hernando
Madrid [E] 1902. Litografia de 44x31cm.
4. Decoraciones de Teatro. Telón de calle y bastidores. Sucesores de Hernando, Madrid [E] 1902
[Fachada del nuevo teatro Apolo de Madrid]. Litografia de 44x 30cm

Anem a la modista
La lluna en un cove
Recortables Baby. Barcelona [CAT] 1930-1939
Una guerra de trinxeres !!
En la conmemoració del centenari de la Primera Guerra Mundial (WWI) voldriem rendir homenatge a tots aquells homes que patiren les greus conseqüències de la guerra atrinxerats, desnutrits, i moltes vegades malalts…… Les editores de retallables ens deixen veure, en certa manera, aquest testimoni gràfic que ara ensenyem.
27. Une tranchée Anglo-Belge. Sèrie de Guerre. Grandes Constructions. Épinal F] 1917
12. Une attaque à la baïonnette. Sèrie de Guerre. Grandes Constructions. Épinal F] 1915-1916
2036-bis.-Infanterie-française.-Avec-casques-&-engins-de-tranchées.-Épinal1916
134.-Matériel-de-tranchées.-Tourcoing.[F]-ca.1918
A les mil i una penúries que la vida de trinxeres comportava cal afegir el diabòlic invent alemany dels gasos tòxics. Després d’utilitzar-lo en forma de gas de clor el 22 d’abril de 1915, el front de Ypres es converteix en un veritable laboratori a cel obert pels experiments d’armes químiques. Aquest gas de clor el feren servir en aquesta data els alemanys contra les tropes algerianes franceses. Sortosament en més d’una ocasió l’invent no funcionà, perquè el fred impedí la seva vaporització. Aquest gas estava contingut dins d’uns flascons que s’obrien en el moment de l’atac, el gas era desplaçat pel vent, les persones afectades morien cegades i asfixiades…. Ara mostrem un exemple d’aquesta iniciativa alemanya, en el retallable següent.
11-Les-gaz-asphyxiants.-Sèrie-de-Guerre.-M.C.-Épinal-[F]-1916
La guerra de trinxeres també queda molt palesa en aquest quatre retallables de la firma alemanya RAPI que a continuació exposem.
M-52a-[Rases-i-fortins].-Rauert-&-Pittius-(RAPI).[D]ca.1930
M-52b-[Rases-i-fortins]-Rauert-&-Pittius-(Rapi)-[D]-ca.1930
M-52c-[Rases-i-fortins]–Rauert-&-Pittius-(Rapi)-[D]-ca.1930
M-52d-[Rases-i-fortins]-Rauert-&-Pittius-(Rapi)-[D].ca.1930

Teatre Camaleonte Model W 1918
Panamà al segle XIX
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és el país més meridional de l’Amèrica Central, situat a l’istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental. Limita al nord-oest amb Costa Rica, al sud-est amb Colòmbia, al nord amb el mar Carib i al sud amb l’oceà Pacífic. Té una superfície de 75.517 km² i una població estimada de 3,3 milions d’habitants. La capital és la ciutat de Panamá.
Panamà va ser explorat pels espanyols en el segle XVI. El 1821 va formar part de la República de la Gran Colòmbia i quan aquest es va dissoldre el 1830 va formar part de Colòmbia. Se’n va separar el 1903, amb el suport dels Estats Units i ràpidament va signar un tractat amb aquest país per permetre la construcció d’un canal entre els dos oceans i per cedir-los la sobirania dels territoris del canal, coneguts com la Zona del Canal de Panamà. La sobirania del canal va ser retornada de manera progressiva i es va completar amb la transferència de les bases militars nord-americanes el 1999.
Ocú es un distrito panameño, ubicado en la provincia de Herrera en Azuero. (Wikipèdia)
Nº254-Cathédrale-de-Panama.-Grandes Constructions. Imagerie d’Épinal [F]-1880
Nº862-Église-de-Santa-Ana-à-Panama.-Imagerie d’Épinal [F]-1884
Nº1299-Habitation-d’ingénieur-(Canal-de-Panama).-Imagerie d’Épinal [F] ca.1900
Nativos-de-Ocú-(Panamá).–Revista-Billiken-[AR]-1948
Nº77-La-Cathédrale-de-Panama-(Amérique).-Imagerie Jarville-Nancy.-[F]-ca.1900
Jarville-Nancy.-Nº412-Un-quai-a-Panama-(Amérique).-Jarville-Nancy [F] ca.1900

Lourdes, la basilique de
El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d’ençà que Bernardeta Soubirous afirmà, el1858, que se li havia aparegut laMare de Déu a la gruta dita de Masabièla. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l’11 de febrer a tota l’Església Catòlica
Al costat de la gruta on Bernardeta Soubirous tingué 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, però s’ha edificat més. L’Àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l’any. Entre aquests pelegrins n’hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d’aquestes hospitalitats.
El santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat i el del Pilar conformen la Ruta Mariana. El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l’any, segons dades del 2010. (Wikipedia)
1873.-Notre-Dame-de-Lourdes.-Imagerie-d’Épinal-[F]-ca.1890
6-9 Lourdes. La Basilique. E. Ferry. Nancy [F] 1889. Litografia color. Model 46x30x47cm. Maqueta.
La Basilique de Lourdes de Lourdes. Editions JELP. Nantes [F] ca.1950

Mis Construcciones
Nos encontramos ante una editorial catalana de Barcelona (1939-1989) muy peculiar que sobrevivió casi sesenta años aunque con nombres distintos ya que su fundador fue Pedro Manen nueve años después de haber creado “Grafica Manen”.
Editorial Roma comienza esta nueva etapa, antes grafica Manen, el 22 de Abril de 1939 fue una de las editoriales más prolíficas de las editoriales de recortables de España con una variadisima temática que abarca desde la militar con cuadernillos y series enteras dedicadas a los soldados de papel, deportes, muñecas, nacimientos, dioramas y finalmente las construcciones a las que dedicó especial atención hasta el final: Edificios, casas, castillos, trenes, aviones etc.
Unos de los primeros recortables que lanza en esta nueva etapa, año 1939, son tres cuadernos apaisados bajo el nombre de “Bloc recortable” que recuerdan a los antiguos y pequeños cuadernos de dibujo de 26x36cm. y de siete pliegos en cartón fuerte cada uno. Siendo los títulos publicados: Núm. 1 “Arca de Noé”; Núm.2 “Circo” y el Núm.3 “Soldados del mañana”. Esos tres cuadernos, que cultivan el género del diorama fueron dibujados de la mano de Francisco Mª Yturriaga y Dou.
De los inicios de “Editorial Roma” son también dos colecciones muy logradas la primera corresponde a 12 raros cuadernos de 18×19 cm bajo el título de “Construcciones Hispania Villalinda” con la que se construia todo un pueblo…..La segunda colección son también doce cuadernos, esta vez de mayor tamaño 25x27cm con el título de “Mis Construcciones” pero sin título concreto en cada cuaderno donde figuran los ejemplares que a continuación mostramos todos ellos publicados en primera edición a principios de los años 40,s
Nº-1-[Castell] Nº-2-[Refugi]
Nº-3-[Casa-moderna] Nº-4-[Casa-amb-torre]
Nº-5-[Xalet] Nº-6-[Masia]
Nº7.-[Xalet-amb-mirador] Nº8-[Mas]
Nº9-[Catedral] Nº10-[Casa-rurall]
Nº11-[Moli] Nº12-[Xalet-de-montaña]

APUNTES SOBRE LA HISTORIA DE LOS RECORTABLES VOLUMÉTRICOS EN ESPAÑA
“Full de rengle” Desembarco de tropas en el Puerto de Barcelona en el año 1835.

Casa Paluzie. (1865-1940)
Casa Paluzie. (1865-1940)
No aparecen en su catálogo las 21 hojas de Construcciones hasta 1882 es un número muy reducido, si lo comparamos con las de soldados que superan largamente la centena o en idéntico sentido las dedicadas al teatro de papel. Sin embargo Paluzie fue el precursor en Cataluña y en el resto del país de los recortables sobre construcciones, principalmente de la temática de transportes al reproducir vehículos como una tartana, un coche o algún tranvía. La editora tuvo diversas etapas que se sucedieron con nombre distinto cada vez, iniciándose en 1865 para terminar en 1940. Faustino Paluzie, hijo del fundador, aparte de ser también el precursor de la litografía en el campo de la imaginería popular a partir de 1878, técnica en la que tuvo un destacado papel por su uso y difusión que significó el abandono gradual de la xilografía y del coloreado a mano o “trepa”, también se le debe a Paluzie la diversificación temática que introdujo en la imaginería popular de la época a causa de la influencia de la imaginería alemana y francesa (Epina)(3) .
Nº 9.Paluzie, Teatre d’ombres nº1059
Todas sus hojas de Construcciones, como el resto de su producción, a diferencia de sus predecesores son de papel fino que es necesario reforzar con una cartulina para proceder a su montaje, siendo el tamaño de estos recortables muy diverso desde 40x37cm.los más pequeños al de 61×42 cm. los mayores. Es de hacer notar la gran belleza de estos recortables del primer periodo (1882) donde pueden encontrarse litografiados y coloreados a mano(4). Ferran Xumetra excelente dibujante y decorador, premiado en diversas ocasiones, fue uno de los primeros dibujantes de Paluzie. Es de hacer notar la gran influencia que ejerció Pellerin d’Epinal sobre Paluzie reflejada en su desarrollo tanto temático como técnico los cuales irán paralelos.
Circo de Caballitos. Lit.Paluzie. Barcelona 1886
