Extraordinari full alemany del “Nibelungos” adaptat a Ópera per Richard Wagner.

CURIOSITATS

La revista danesa Illustrated Familie-Journal ens ofereix un munt de belles i velles imatges del món del teatre de paper “toy-theatre” i dels retallables, ara en aquest espai ens limitarem a mostrar-vos algunes d’aquestes petites meravelles, curosament dibuixades per Hans Christian Madsen (HCM) entre 1914 i 1939, jutjeu vosaltres mateixos !!

                    
Et Mester Jakel Teater. 1926         Et Kolbotte-Teater. 1935               Sommer-Teater.  1936

Et Biograf-Teater amb la “Caputxeta Vermella” (Red Riding Hood) ILL.F.J. 1935

COMPOSICIONS

Aquesta revista argentina ens aporta uns retallables molt curiosos i bonics que anirem penjant per tal de donar-los a coneixer. En aquest apartat hi figuren aquell retallables amb la revista en le qual sortien.

Billiken-1956.22.09.-DELTA-DE-PARANÁ

Nº1925 Portada revista Billiken                               Nº1925 Contraportada revista

Billiken. 1956.20.08. EL TRABAJO EN LOS BOSQUES

Nº1913 Portada revista Billiken                                 Nº1913 Contraportada revista

USA PAPER DOLLS [NINES AMERICANES]

El món del col·leccionisme de nines de paper (Paper Dolls) a Amèrica és molt extés doncs hi ha molta afició, ara mostrem aquí una mostra d’aquestes nines del segle XIX que ara s’han convertit en peces molt preuades, dificils de trobar i a preus estratosfèrics. Disposem d’un bon llibre que ens en parla: “Those fascinating PAPER DOLLS” de Marian B. Howard i que el podem veure a continuació.

Llibre-catalàg-Those-Fascinating-PAPER-DOLLS-de-M.B.Howard

Ara mostrarem una capsa amb una nina amb els seus vestits, es tracta de la “Belle of the south” de Raphael Tuck (R&T) ca.1884.

A continuació mostrem una capsa, de nines antigues, meravellosa de la més que possible firma Brown, Taggord & Chase of Boston. ca. 1860

EGIPTE

L’atracció especial que ens brinda l’antic Egipte, també es manifesta de forma contundent en els retallables i teatres de paper, pensem doncs que val la pena ensenyar-vos aquestes petites obres d’art que entranyen els decorats  d’aquesta preuada temàtica.

Nº122 i 123 INNERE DES ISISTEMPELS. [Temple d’Isis]. M.Trentsensky.[A] ca.1860  

NºXXXIV EGYPTISEHE HALLE. M. Trentsensky [A] ca.1851

Nº 2 COURTINE (Grosses Theater) M.Trentsensky [A] ca.1825

LISES DUKKEHUS (Casa de nines de Lise)

Les cases de nines fascinen a grans i a petits, i en el món dels retallables també en trobem unes cuantes com ara aquesta casa de nines danesa que mostrem i que considerem que es molt bonica i també molt rara. Per la mena de cotxes que hi ha en el garatge, i pel tipus de mobiliari i objectes que hi trobem, pensem que es dels anys 1930,s.

Lises DUKKEHUS. Amb 4 habitacions, passadís, garatge i automòbils. Nr.152 N/S

1. Base de la casa.

    
2. Garatge.                                                              2bis. Garatge (interior).

    
3. Façana exterior d’entrada a la casa.                   3bis. Interior de la façana d’entrada.

    
4. Façanes laterals.                                                  4bis. Interior façanes laterals.

    
5. Parets interiors amb mobiliari.                             5bis. Dors de les parets interiors.

    
6. D’altres façanes laterals.                                     6bis. Interior façanes laterals.

7. Cotxes.                                                                7bis. Cotxes (interior)

8. Sostre de la casa.                                               8bis. Teulada i mobiliari.

LA POUPÉE MODELE

Aquí mostrem uns fulls molt antics francesos d’aprop de 1860, a mi m’agraden molt i penso que a vosaltres també…

1. La Salle a manger. F-Paris ca.1880                    2. La Salle a manger. F-Paris ca.1860

3. La Salle a manger. F-Paris ca.1860                    4. La Salle a manger. F-Paris ca.1860

Mapa de la Barcelona de 1750

Extret de la web: wwwlahistoriaconmapas.com

Fulls de rengle referits a Barcelona

Alhora de cercar els retallables més antics relatius a Barcelona anem a parar als fulls de rengle, anomenats així per la seva disposició en filera dels soldats, que a cada full, hi estaven representats.

171. [Llanceres milicianes de Barcelona. 1823.] Ignasi Estivill i Cabot i Ignasi Estivill i Coll.

Fons Joan Amades (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

“La nostra imatgeria soldadesca representa aquest cos de “llanceres” en aquest full núm.171. S’ha dit que lluitaren valentament en la defensa dels portals de la ciutat quan el setge dels francesos. Al que si és segur és que aquestes dones decidides, el que si feren es curar a ferits i malalts, avituallar les guàrdies i prendre part en alguna processó cívica.

      Aquest medalló el lluïen les llenceres barcelonines en ocasió de la processó cívica celebrada amb motiu del tresllat de malalts i ferits des de l’hospital de Jonqueres al del carrer Tallers de Barcelona. Aquelles dones, com podem observar en la seva indumentària portaven un ganivet de caça al costat esquerra, penjat d’un cinturó, i una llança lleugera; per distinció vestuària un coset amb faldons curts del color que elles escolleixin. Aquestes Ciutadanes milicianes també sembraran , en ocasions, els carrers de flors i herbes flairoses que portaven en cistelles iguals, bellament construides per elles mateixes….” Joan Amades, J. Colominas i P. Vila en el seu llibre “Els Soldats” Editorial Orbis Barcelona 1936.

152.                                                            81.

152. [Cavalleria de la Milícia Voluntària de Barcelona. 1821.]Ignasi Estivill i Cabot i Ignasi Estivill i Coll

“Ben aviat al costat de la infantería miliciana, sorgi la  cavalleria. Nosaltres, per Barcelona, hem trobat referències d’aquesta arma a partir del mes de juny de 1820, en ple període d’organització” Pag. 141 del llibre “Els Soldats” de Joan Amadés, J. Colominas i P. Vila Orbis Barcelona 1939.

81. [Artillería improvisada per a la defensa de Barcelona l’any 1823]. Pere Simó i Josep Simó

Cap al 1823 amb el reinat de Ferran VII “Com que mencaven artillers a Barcelona per auxiliar les columnes, i atès el perill d’un setge, hom tractà d’improvisar el personal que es pogués per a les bateries mòbils i de la plaça. Es troben disposicions per tal que la gent de mar i els granaders de la milícia ensinistrin en el maneig dels canons. Aquest full Nº81 deu ésser una manifestació d’aquelles adaptacions que la necessitat imposava.” Pag. 153 del llibre “Els Soldats” de Joan Amadés, J. Colominas i P. Vila Orbis Barcelona 1939.

85. [Desembarcament a Barcelona de tropes d’una legió estrangera, l’any 1835] Planxa original.

Amb relació a aquest magnífic full de rengle, l’esmentat llibre de J. Amades “Els Soldats” en la seva pàg.187, ens diu “Ni les mobilitacions milicianes repetides- unes vegades de companyies soles, altres de batallons, per a sortir a campanya-, ni els cossos auxiliars bastaven per a posar aturador a les partides carlines que senyorejaven part del Principat i flagel·laven la resta fins a les portes de Barcelona”.

Retallables i decorats de teatre antics sobre la ciutat de Barcelona.

Els primers tramvies de la Ciutat.

Gràcies a l’editora catalana Paluzíe podem gaudir d’aquest retallables de tramvies que de segur anaven amb tracció de sang.

Nº1151                                            Nº1152

Nº1151 CONSTRUCCIONES-TRAMVIA. Lit. Hijos de Paluzíe. Barcelona 1901                                    Nº1152 CONSTRUCCIONES-TRANVIA. Lit. Hijos de Paluzíe. Barcelona 1901

Bombers de Barcelona.

Per la firma Paluzíe, tenim documentats el cos de bombers de finals del XIX i principis del XX.

Nº52                                                 Nº52

Nº52 BOMBEROS DE BARCELONA. Paluzie Diputación. Trepa. BCN ca.1880                                      Nº52 BOMBEROS DE BARCELONA. Hijos de Paluzie S. & C. Barcelona 1924

Guardia Municipal Urbana de Barcelona.

Nº41.bis                                             Nº230

Nº41bis GUARDIA MUNICIPAL URBANA. Estamperia económica Paluzie. BCN 1926                    Nº230 GUARDIA MUNICIPAL DE BARCELONA. Estamperia económica Paluzie. BCN 1926

Port de Barcelona.

També Paluzíe ens brinda aquestes belles imatges del port de Barcelona de principis del segle XIX.

Nº502                                                                     Nº502

Nº502. PUERTO DE MAR (fons). Lit. Hijos de Pauzie, BCN [CAT] 1901-1912                                        Nº502. PUERTO DE MAR (bastidors). Lit. Hijos de Pauzie, BCN [CAT] 1901-1912

Aquest quadern, per retallar i pintar, de l’Editorial Roma ja ens ofereix una altre visió del port. La fotografia que l’acompanya és obra del meu oncle fotograf: Toni Sala Cladera dels anys 1940,s.

Transatlàntic al port de Barcelona 1940,s              Nº2

Nº2 Puerto. Construcciones Mecanicas. Editorial Roma Barcelona ca.1958

Plaça Sant Jaume a la Barcelona de 1898.

“Teatro Español” de Paluzíe amb els decorats de la Paça Sant Jaume.

Fons Joan Amades (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).

Amb aquest full de Paluzíe Nº1070 Decoraciones de Teatro. Fondo de una gran plaza y sus bastidores. [Plaça de Sant Jaume] podem muntar aquest teatre que ens recrea amb la seva ambientació la Barcelona de principis de segle XX. Els personatges també corresponen al full de Paluzíe Nº877 Personajes de Teatro. Época actual, i el teatre correspon al full també de Paluzie Nº1060 Embocadura de Teatro.

Nº1070

Retallables volumètrics de Barcelona.

La Universitat Central de Barcelona.

92. Postal de Barcelona- La Universidad. Foto de L. Roisin.

Después de més de 30 anys de col·leccionisme de retallables vaig tenir la sort de trobar a la Biblioteca de la Universitat Central de Barcelona, precisament aquest retallable, de Ediciones La Tijera, sobre la Universitat de Barcelona.

23. UNIVERSIDAD DE BARCELONA I. Serie 10 Ediciones la Tijera. E-Madrid ca.1926

24. UNIVERSIDAD DE BARCELONA II. Serie 10 Ediciones la Tijera. E-Madrid ca.1926

L’Arc del Triunf de Barcelona de 1888

A continuació també mostrem un vell, rar i bell retallable de Barcelona, en aquesta ocassió ja de la col·lecció.

Nº46                                                                        Nº47

46. Arco del Triunfo. Barcelona. Serie C. Recortables Baby. Barcelona ca.1936                                 47. Arco del Triunfo. Barcelona. Serie C. Recortables Baby. Barcelona ca.1936

Parada de la Rambla de les Flors i Bus amb imperial.

Aquest que ara posem també és tota una troballa, una parada de la Rambla de les Flors de Barcelona i un autobus amb imperial, “el 127” que cubria la línea Gracia-Barceloneta.

Nº55.                                                                     Nº32

55. Parada de Flores. [La Rambla de les Flors de Barcelona] Serie II. Pulgarcito. Bcn. ca.1935          32. Automnibus con imperial. Serie 1ª Pulgarcito. Barcelona.  ca.1935

Diorames de la ciutat de Barcelona als anys 50,s.

Aquests bells dioramas de Editorial Roma del Editorial Roma també són molt valorats ara amb el pas dels anys.

Mireu la castanyera del segon full, quants de records ens porta als més grans, els taxis grocs i negres com avui i l’autobus amb imperial, a l’anglesa ja desapareguts a la nostra ciutat.

Nº2                                                                          Nº8

Nº2. Recorte Diorama EL INVIERNO EN LA CIUDAD [Barcelona]. Editorial Roma BCN ca.1950       Nº8. Recorte Diorama EL OTOÑO EN LA CIUDAD [Barcelona]. Editorial Roma BCN ca.1950

Juguem amb les cartes…..

1.                                                                               2.

1.Les-Joueurs-de-cartes-de-Cézanne-(1890-92)

2.Rapi.-[Soldats-alemanys-jugant-a-cartes-durant-la-Segona-Guerra-mundial] fragment del full NºS.118 de Rauert & Pittius [D] ca.1939

Ara, a continuació mostrem tres bells i rars exemplars de fulls de retallables on el protagonista principal indiscotible és el “joc de cartes”

PALUZIE.

Nº929 JUEGO DE NAIPES. Lit. de Hijos de Paluzie. Barcelona 1901-1912.

IMAGERIE D’ÉPINAL.

Raresa absoluta, corresponent a la Série de Guerre, editada per Épinal durant la Primera Guerra Mundial (WWI)

Nº6.-Serie-de-Guerre-CARTES-À-TRANSFORMATIONS.-Moyennes-Constructions.-ca.1915

M.VAGNÉ.

Curiós i rar joc de cartes, el que recull aquest full de Marcel Vagné de Pont à-Mousson.

Nº.90-JEU-DE-LA-BILLEBAUDE.-Marcel Vagné de Pont à Mousson [F] ca.1900

De singular bellesa són els retallables sobre aquesta temàtica concreta de l’Editorial Hernando, possiblement editats abans de 1931. Le sèrie coneguda com a mitjana (26×32,5cm) deuría tenir un minim de 6 números dedicats a  la “Marina de guerra española” del nº213 al nº 218, a jutjar pel material de que disposem en la nostra col·lecció, apart dels fulls de soldats, també d’aquesta sèrie, i que com a minim pensem que en serien dos, un d’ells, el nº 818 ara el mostrem a continuació.

818. Ejército español. Marina-de-guerra.-Media-gala. Ediciones Hernando E-Madrid.

Yat Real “Giralda” Ferrol.

218-m.-EL-GIRALDA.-Marina-de-guerra-española.-Ed.Hernando.-E-Madrid-ca.1931

Les dos lámines que exposem a continuació pertanyen a la col·lecció del meu bon amic Rafael de Francisco que molt amablement m’ha cedit els escàners.

Acorazado Alfonso XIII

213-m-ACORAZADO-ALFONSO-XIII.-Marina-de-guerra-española.-Ed.-Hernando.-E-Madrid-ca.1931

Crucero Reina Regente

217m-Crucero-REINA-REGENTE.-Marina-de-guerra-española.-Ed.-Hernando,-E-Madrid-ca.1931

Posem a continuació tres retallables alemanys editats el segle IX i XX possiblement de la firma Oehmigke & Reimschneider  de Neuruppin d’una magnifica factura.

Nº1426 DAMPFSCHIFF. Oehmigke & Riemschneider  D-Neuruppin 1845

Nº1425 SEGELBOOT. Oehmigke & Riemschneider  D-Neuruppin 1845

Nº10197 DEUTSCHES UNTERSEEBOOT. Oehmigke & Riemschneider  D-Neuruppin 1920

La tomba de Tutankamon, descoberta el 26 de novembre de 1922 per Howard Carter, torna a ser noticia mundial arran de les declaracions del ministre egipci d’Antiguitats, Mahmud al Damaty, segons les quals els estudis arqueològics dels darrers dies amb un radar d’última generació, apunten amb un 90% de seguretat, a la existència d’una cambra secreta adjacent a la tomba del faraó Tutankamón (va morir vers 1327 aC, als 19 anys) com va suggerir mesos passats l’arqueòleg britànic Nicholas Reeves. Efectivament el ministra digué. ” Ara ja podem dir que hem trobat una altra tomba o cambra funerària de Tutankamon, amb la possibilitat de trobar-s’hi la mòmia de Nefertiti o d’una altra reina”.

Cambra funerària amb el sarcòfag de Tutankamon, en Luxor. En la Vall dels Reis  El País 29-11-2015

Mostrem a continuació un retallable fascinant, de factura francesa, “L´Instant Durable” de 1990 : TUTANKHAMON ÉGYPTE que reprodueix amb molta finesa i el màxim rigor la cambra funerària d’aquest rei de la Dinastia XVIII de l’Antic Egipte.

L’Instant Durable. Nº 22 TOUTANKHAMON Égypte. (Contraportada)  Ed.L’Instant Durable Clermond-Fd. [F] 1990.

L’Instant Durable. Nº 22 TOUTANKHAMON Égypte. Ed.L’Instant Durable Clermond-Fd. [F] 1990.

L’Instant Durable. Nº 22 TOUTANKHAMON Égypte. (Detall del mur nord de la cambra funerària)

La fascinació infantil davant d’una vitrina de maquetes de paper d’Egipte a Baricentro de Barcelona l’any 1999.

En aquest retallable que mostrem a continuació és on hi ha la mascara de Tutankamon de la vitrina de la foto anterior.

Dover. CUT AND MAKE EGYPTIAN MASKS. [Tutankamon entre d’altres). Dover Publications, Inc. New York [USA] 1993

Aquí presentem una selecció dels FORTS AMERICANS que tenim a la nostra col·lecció, no és molt usual trobar-ne pero tot i aixis hem pogut reunir-ne alguns que tot seguit mostrem.

En primer lloc presentem l’històric “Fort James” de Jamestown, Virginia el 1607. El dibuix d’aquest retallable es basa en una acurada investigació en els escrits dels propis colons i d’altres fonts de principis del segle XVII.

Els colons de Jamestown van començar a construir aquest fort  el dia després de la seva arribada, 13 de maig, 1607, segons informe d’un dels colons: “El dia catorze, que van desembarcar tots els nostres homes, que s’establirien a la fortificació”. El dia 26 de maig, 200 indis algonquins atacant el fort, però van ser rebutjats. Aquest assalt va esperonar els colons treballar més ràpid en la construcció de la fortalesa que es va completar el 15 de juny: “el quinze de juny havíem construït i moblat nostra fortalesa, que era en forma de triangle amb tres baluards: a cada cantonada com amb peces d’Artilleria muntats en ells”
La fortalesa en forma de triangle va ser de 420 peus de llarg en el costat del riu, i 300 peus de llarg en els altres dos costats …. les petites cases eren cabanes senzilles: algunes van ser de “teulada de palla amb les canyes”, altres van ser ” enguixades amb betum o argila dura”.
Fora de les parets de la fortalesa era una trinxera que probablement estava plena d’aigua després de les fortes pluges. El riu passava just per davant del Fort James.

Monte-Models.-FORT-JAMES.-Jamestown,-Virginia,-1607-USA-New-Bern,-North-Carolina-1969

Deu fulls + instruccions integren aquest retallable per construir-ne la seva maqueta.

Sobre aniversari dels 400 anys de la fundacio del Fort James l’any 2007.

Rollan.-FORT-WINCHESTER.-(12-lamines)-E-Madrid-ca.1950

Fher.-FUERTE-DE-LA-POLICIA-MONTADA-DEL-CANADA.-E-Bilbao-1959

Dover. WESTERN FRONTIER FORT. USA- Mineola.N.Y. 1990

Bausán. 4 FORT LARAMIE. E-Barcelona 1979

Usborne. AMERICAN FORT [USA]

Els mamelucos van ser esclaus, en la seva majoria d’origen turc encara que procedents de les zones del Mar Negre i més al nord, islamitzats i instruïts militarment i que en els seus inicis exercien com a soldats sota les ordres dels distints califes musulmans.
Més tard constituirien en 1250 un sultanat en Orient Mig que en el moment de ser conquerit pels otomans (1517) s’estenia per Egipte, Palestina, Síria i les costes del Mar Roig.
La paraula procedeix de l’àrab مملوك mamlūk, «posseït», participi passiu del verb ملك malaka, «posseir, tenir alguna cosa en propietat».
Els mamelucos eren esclaus guerrers, exclusivament blancs, d’origen eslau, turc, caucasià o russos, els negres o els asiàtics no podien, en cap cas, formar part d’ells. En un principi els mamelucos egipcis eren importats d’Àsia Central dels pobles turcs, i més tard de la Rússia meridional i sobretot del Caucas. La comercialització dels mamelucos del Mar Negre estava a càrrec dels mercaders genovesos.
Arribat a Egipte, i una vegada admès en una escola (Hilqa o Tibaq) la missió de la qual consistia a convertir-ho en mameluco, el jove captiu passava a estar sota la responsabilitat d’un instructor que seria el responsable de la seva formació militar (al-furusiya), i sota la seva supervisió se li sotmetia a un ensinistrament especialment rigorós.
Una vegada rebuda la instrucció militar pel califa o els seus caps, passaven de ser esclaus a homes lliures, si bé subjectes per llaços que recorden les fórmules de servilisme del sistema feudal europeu. Entre els mamelucos estaven els pertanyents a una elit especial, la del cos de mamelucos reials, aquests havien estat comprats, instruïts i alliberats pel propi Sultán, tenien una guarnició en la ciutat de l’El Caire.

Disposem de dos rars retallables sobre els “Mamelucos” que ens afanyem a ensenyar-vos, el primer sobre mamelucos francesos i el segon en referència als mamelucos egipcis.

Hemelerst. Nº38 [CAVALLERIA FRANCESA DE MAMELUCOS] B-Turhout ca.1850-1860

La Tijera. Nº67 SEPULCRO DE LOS MAMELUCOS, EN EL CAIRO. Serie 5. E-Madrid ca.1926

Ara volem exposar una serie de petites meravelles trobades en un calaix de sastre encare per ordenar,
fem doncs una descoberta en aquest fascinant mon dels retallables i teatres de paper.

D.M. KANNING (1806-1884) D-Hambourg.

Mostrem, a continuació una serie de retallables litogràfics, amb un dibuix fet a ploma i llapis, dedicades, per aquesta firma, al món dels trens. Són d’una bellesa molt especial atès que el dibuix es molt acurat amb tot luxe de detalls.

Nº53 Die Eisenbahn Nº1 (El ferrocarril) [Estació] ca.1878

Nº54 Die Eisenbahn Nº2 (El ferrocarril) [Casa del guarda agulles] ca.1878

Nº55 Die Eisenbahn Nº3 (El ferrocarril) [Màquina de tren amb furgó] ca.1878

Nº56 Die Eisenbahn Nº4 (El ferrocarril) [Dos vagons] ca.1878

Nº57 Die Eisenbahn Nº5 (Dos vagons)  ca.1878

Nº58 Die Eisenbahn Nº6 (El ferrocarril) [Estació] ca.1878

REVISTA BILLIKEN AR-Argentina

Mostrem a continuació uns bells exemplars de retallables editats els anys 40,s principis dels 50,s, per aquesta afamada revista argentina.

1                                                                        2

1)  SARMIENTO EN SAN FRANCISCO DEL MONTE-[AR]-ca.1946

2) PAYASO.-AR-Buenos-Aires-(1952)

3) FUNDACIÓN-DE-BUENOS-AIRES.-(1951)

REAL-FORTALEZA-(5ª-y-última-parte)-1954.10.25

IMAGERIE D’ÉPINAL F-Épinal

Una vegada més Épinal capital de la imatge, ens torna a sorprendrà amb aquests magnífics exemplars, la maqueta es deu a les meravelloses mans de l’amiga Conxin López.

Épinal-855l.-Kiosque-à-journaux-1889

89-COSTUMES-ET-COIFFURE-DE-italienne,-russe,-écossaise-G.C-Sèrie-de-Guerre-Im.Épinal.1918

I qui no recorda la pel·lícula de “Peter Pan”? Jo la vaig anar a veure amb el meu pare als finals dels 50,s de segle passat, recordo com volava per sobre els teulats de la ciutat. Ara mostrarem uns bons retallables d’aquest entranyable personatge creat pel novel·lista i dramaturg escossés James Matthew Barrie (1860-1937).

Me fascinen els retallables alemanys de la firma J.F.Schreiber d’Esslingen, amb ells hi vaig jugar de petit i en conservo un bon record.

JFS-07716 PETER PAN [amb el vaixell pirata] JF.Schreiber [D] ca.1954. Amb la llicència Walt Disney.

JFS-07717 PETER PAN [amb els Pell Roja] JF.Schreiber [D] ca.1954. Amb la llicència Walt Disney.

D’altres exemplars que tenim, els posem ara a continuació:

1.Peter Pan. Butterfly Brand.

Finalment un retallable espanyol de Ediciones Rollán de Madrid també de Walt Disney.

Rollán. 5 [PETER PAN] Recortables Ediciones Rollán E-Madrid. 1950,s

1                                                                2

• Peter Pan. Punchout Book. Walt Disney’s
• Peter Pan. Dover Editions USA-New York 1983

BOTIGA DE TEIXITS AL PARIS DEL 1900

Aquests dos decorats del “Grand théâtre nouveau” de Pellerin & Cie. d’Épinal, França de 1903, evoquen  “el símbol de l’elegància i del refinament, el teixit, voltat de seducció per les dones, meravellant-se amb la vista, els colors, i el tacte, amb els materials…… El decorat representa l’interior d’una botiga de teixits, robes i capells.

Pellerin & Cie.1670 MAGASIN D’ÉTOFFES, Fond. G.T.N. Imagerie d’Épina. F-Épinal 1903

El luxe s’endevina amb les catifes i cadires vermelles… regna l’ordre. Els teixits són plegats i apilats  per models, per colors i  per dimensions en prestatges alts amb accés per una escala. Els  calaixos de merceria tenen , a ma, probablement botons, cintes, puntes …. Tots dos mostradors estan sobrecarregats de roba de llit, caixes i un penjador.

Pellerin & Cie.1670 MAGASIN D’ÉTOFFES, Coulisses. G.T.N. Imagerie d’Épina. F-Épinal 1903

D’aquest full dels bastidors, un esquema explicatiu presenta el pla de distribució dels bastidors i dels nombrosos accessoris. (Alhora de conformar el decorat sencer).  A l’aparador i la porta es veuen escrites les paraules “Nouveautés” i “Maison de confection”. Trobem doncs en aquesta botiga totes les darreres creacions parisenca els teixits de moda, els dibuixos on les costureres poden inspirar-se per acontentar la seva clientela burgesa.  Aquest nou estil de comerç neix,  ja a França, sota el primer Imperi (1802-1815): on un/una pot comprar roba del nadó, puntes,cintes i abaloris…

RETALLABLES DE NINES D’AQUELLS ANYS.

Vegeu seguidament tres preciosos retallables de nines d’aquella època.

Pellerin & Cie.1105 PETITES FILLES À HABILLER P.C. Imagerie d’Épinal F-Épinal ca.1888

Pellerin & Cie.1109 PETITS GARÇONS A HABILLER P.C. Imagerie d’Épinal F-Épinal 1875

O & R. 10344 ANKLEIDEFIGUREN. Verlag Oehmigke & Riemschneider. D-Neuruppin ca.1925

EL NAIXEMENT A PARIS DELS GRANS MAGATZEMS.

A partir dels anys 1850 , la idea d’engrandir i diversificar els espais de venda s’està convertint en un repte per els comerciants més observadors. Paris es transforma ràpidament, la demografia augmenta, el poder adquisitiu també….les condicions són favorables al neixement del “grand magasin”. El primer gran magatzem es el “Bon Marché”, que obre les seves portes al 1852, inmmediatament en seguiren d’altres, “Bazar de l’Hôtel de Ville” el 1855, le “Printemps” el 1865, la “Samaritaine” en 1871 i per fi les “Galeries  Lafayette el 1893, tots ells són creats, sota el model innovador  dels magatzems “Bon Marché”. Mostrem a continuació un magnífic retallable modern de “Au Printemps”.

1.                                                                              2. Publicitat del establiment al 1919.

1. l’Instant Durable. 29 AU PRINTEMPS, gran magasin du XIX siècle. Paris. Edit. l’Instant Durable. F-Clemont-Fd.1992

Tot l’escrit en cursiva es deu a Gaëlle Gaspard del seu artícle “Le Magasin d’Étoffes,1903” del llibre “Décors, théâtres de papier, Le théâtre du peuple à Bussang” Musée de l’Image-Épinal 2005.

LA MODE DE PARIS (1900-1970).

Tenim amb nosaltres un altre retallable que encaixa perfectament amb la temàtica que avui abordem:

1.   Portada.                                            2. Contraportada.

3. Interior (1) del retallable.                     4. Interior (2) del retallable.

1. Portada del retallable francès “A LA MODE DE PARIS” Mitik Lyon 2010.

AQUELLES JOGUINES DE LLAUNE

Avui ens desviarem un xic del tema habitual. Recentment vaig descobrir navegant per internet una, millor dit, unes petites joies que m’agradaria ara compartir amb tots vosaltres.

1.Bing. Guard House with semaphore.          2.Bing. Guard House.

3.Doll et Cie Windmill Water Tower.               4.Bing. Fire engine house.

5.Bing. Train Station.                                             6. Accessori ferroviari 0.

7.Central Fire Brigade.                                           8. Bing. Llums.

9. Elastolin. Castell.

10. Ives Trolley suburban.                                    11. Union traction Co.

12. Bing. Estació.

13. Märklin. Canó de guarda costes                   14. Märklin. Cos sanitari.

15. Fandor. Toy station.                                        16. Sabater.

17.Marklin 2047 Grand Central Train Station.       18.Oissmayer train station.

19. Marklin. Tunnel with mountain castle tower.

20.Marklin Crossing G..With keeper’s hut.             21.Marklin end loading Station.

22.Marklin. Gauge i girder bridge.

23.Marklin Leipzig station.

24.Marklin Cottage.                                               25.Marklin Country Station.